No sabíem quin oratge anàvem a tindre però s’arriscarem a fer el passacarrer, enguany una mica més curtet que el de costum per les obres i per l’oratge, en arribar al pati del Pius XII va ser cremar al Rei de Carnestoltes i de seguida posar-se a ploure a bots i barrals.

Ens va vindre justetet per no mullar-se, però s’ho passarem igual de bé que altres anys i si no s’ho cregueu, mireu les fotos …